Feia temps que pel barri rondava un lladre. Aquest esperava que les “víctimes” sortissin de casa per anar al cinema i d’aquesta manera sabia quant de temps disposava. Normalment robava objectes que no pesaven molt perquè així podia ser més àgil a l’hora de fugir.

Aquell matí vaig rebre una trucada. Un altre cop em parlaven d’aquest lladre. Vaig anar al lloc dels fets.

Quan vaig arribar m’esperava un home d’uns 37 anys, de cabells negres, alt i amb pinta d’anar al gimnàs. Al seu costat hi havia un noi d’uns 22 anys, de cabells rossos i igual d’alt i fort que l’altre. Eren l’Enric i el Felip, l’home a qui havien robat i el seu company de feina.

• Miri senyor detectiu, el meu company m’ha vingut a buscar cap a les 9h i hem sortit a fer unes copes, però quan he tornat, cap a les 12h o una cosa així, s’ho havien emportat tot - va dir l’Enric.
• Tot? Què vol dir tot? - vaig preguntar-li buscant un aclariment.
• Sí, ja sap, les coses de valor, se les han emportat totes...
• Com per exemple, quines coses?
• Doncs, les joies, la televisió de plasma, el quadres, la caixa forta, ja sap, coses de moltíssim valor.
• És estrany...
• Estrany? Per què? Què vol dir amb això de que és estrany? - es va exaltar l’Enric.
• Sí, hi ha coses que no encaixen. Abans de venir he comprovat que les finestres restessin ben tancades, i les portes no han estat pas forçades... No sé...

No vaig acabar la frase perquè em vaig fixar que a terra hi havia un rellotge trencat, probablement se li havia caigut al lladre. S’havia parat a les 8.30h. Vaig tornar a preguntar als nois per l’hora de la seva sortida. Després de parlar amb els dos i repassar les seves respostes, les meves sospites es van confirmar. Immediatament vaig agafar el telèfon i vaig trucar a la policia perquè vinguessin a detenir l’Enric.

Vam registrar la seva habitació i les coses robades eren rera d’una paret falsa.

Si penseu bé sabreu com ho he endevinat... També he de dir que hi ha més d’una pista amagada al text.

Raquel Mas C. 4t A