CAOS AMBIENTAL
Una vegada es va convocar una reunió per a parlar sobre el Canvi climàtic. A la reunió hi van acudir les Quatre estacions de l’any: l’Estiu, la Primavera, la Tardor i l’Hivern.
De seguida que es van trobar van a començar a discutir les greus conseqüències que pot provocar el Canvi climàtic. Algunes d’elles se sentien desplaçades i volien donar el seu parer.
La primera en parlar va ser l’Estiu:
- El canvi aquest no m’importa en absolut, a més crec que m’agrada. Em fa ser important perquè durant tot l’any fa calor i així la gent pot anar de vacances sigui el mes que sigui.
La Primavera la va interrompre:
- Jo sóc l’estació més bella, arribo junt amb l’amor. Les persones canvien d’humor, la terra es torna més bonica… En conclusió: si jo pogués estar a la Terra durant tot l’any, les persones serien més felices i el món més bonic.
Calla presumida, quan jo arribo no queda res de tu i la teva bellesa. Les teves flors queden congelades, el teu amor s’esfuma –va dir fredament l’Hivern.
- Què dius, rondinaire?! Tu sempre tan freda amb els altres… No saps tractar la gent -va dir acaloradament l’Estiu.
- Calla, mandrosa! Sempre estàs pensant en les vacances!
- Però, perquè discutiu si ja sabeu que jo sóc la millor estació de totes! -va dir desmaiadament la Tardor-. Sóc l’estació favorita de la gent. No faig ni tanta calor ni tant de fred com vosaltres. A més, no causo desastres.
- Però què dius?, si no deixes cap fulla viva! -va dir l’Estiu.
- Tu no parlis tant, que això és millor que cremar-les, no creus?
- És veritat, jo ho he d’arreglar tot -va suspirar la Primavera-. Cada any tinc més feina per la seva culpa, i sobretot per l’Estiu: tu mates molts del meus fills!
- Dona, és que quan em poso furiós ningú no em pot aturar…
- Ja! Fóra bo que et controlessis una mica, no creus?
I en aquest moment va aparèixer el Canvi climàtic amb tota la seva majestuositat i sense cap motiu va dissoldre la reunió. Les estacions van marxar atemorides per la seva presència.
Jorge Fernández 4t B
