PROJECTE DE LLEI
Un dia totes les lletres es van reunir per decidir el que podien fer amb les vocals: oblidar-les per sempre o tornar-les a escriure perfectament sense deixar-ne cap. Era la primera vegada que ho feien perquè abans mai no hi havia cap paraula en la que no hi haguessin vocals. Però ara les vocals es poden ometre tranquil·lament perquè la gent s’entén només amb consonants a l’hora d’escriure MSM o correus electrònics.
Les vocals venien de molt mal humor; les consonants les deixaven apartades de tot i els havien tret el lloc.Per això van ser elles les que van començar el debat.
La primera queixa va ser de la U:
- (1) U mu ju nu m’utulutzuu pur u rus. Lu QU ju no ustú du mudu, s’uscruu sulumunt umb K. U lu GU, lu cunvuu pur lu W.
Sense deixar temps per a què la U acabés la seva queixa, la A va voler donar la seva opinió:
- (2) Dancs a ma tambà am passa al mataax, para na tantas vagadas. Am daaxaa sansa atalatzar qaan na as ta ganas.- Tan catalana ella, i sempre parlant amb xava...
- (3) I ji ni im viig pisir il pint pirqí li Y im trigiís il pritiginismi! – Va dir la I que, segons ella, ha fet molt esforços per aconseguir el que està perdent.
- (4) Jo no tonc cop problomo!- va exclamar la O, tan grollera com sempre.
La E, va fer costat a la A:
-(5) Je depenc del terretere lengeéstic e dels qenexements ertegrèfecs de le gent, qem le A.
Així van deixar la seva opinió les vocals, ara escoltem les consonants.
- Y ño estoy aquí para que la parejita feliz se me poñga a hacer carañtoñas delañte de mis ñarices, solo he veñido para dejar claro que quedo mejor escrita que la NY, el cataláñ solo me ha destrozado mi carrera. – La Ñ tan espanyola com sempre, que va venir amb la peineta i la mantalina.
- Tu no et posis gelosa, que perquè no tinguis parella no has d’anar criticant els altres idiomes.- En la seva defensa, la N.
A mi ja no m’utilitzeu per a res. La QU ja no està de moda, s’escriu només amb K . A la GU, lacanvieu per la W.
Doncs a mi també em passa el mateix, però no tantes vegades. Em deixeu sense utilitzar quan no es té ganes.
I jo no em vaig posar el punt perquè la Y em tragués el protagonisme!
Jo no tinc cap problema.
Jo depenc del territori lingüístic i dels coneixements ortogràfics de la gent, com la A.
- Yo opiyo yo mysmo que ya Ñ, ya I ocupa my yugar en catayán, o ye days funcyón propia, o desaparezco del abeceyaryo.- Una altra espanyola de naixement.
- Doncz ezcolteu, jo no zóc, aquí per queixar-me de la S, he vingut perquè m’ezpliqueu quan he d’aparèixer i quan no, ni jo m’he aclarit.- La zeta, venia de la fira d’abril, vestida de faralaes.
- Jo no kal k em keixi, kda vegada surto més.- La K intentant treure el lloc al seus fills.
- Wau, és veritat, ara sento que existeixo, no com abans que qwasi mai m’escrivien.- Aquesta sempre va alegre.
- Jo no em tinc perrquè queixarr, en algunes parraules m’han d’escrriurre doble, i surrto moltes més vegades que la resta.- La R que venia amb la seva bessona.
- Calla perquè no ets ll’única, però ell que passa és que ara lla Y m’està traillent ell lloc, i lla gent, com triga menys, doncs lla escriu.- Aquesta que ja no compta amb la seva germana, la l·l, que la pobra no hi ha pogut anar.
- Perdó? Essteu dient que vossaltress duess, porqueriess que ssou, ssortiu méss que less altress?, ssi uss plau, que ja ssom maduretess per sser il.lògiquess... Ssensse la S no existeixen quassi parauless, a méss ssempre ssurto doble jo també.- Les bessones S sempre han d’acabar, o l’una o l’altre, les baralles.
Es va formar un gran escàndol, els punts i les comes no podien fer els seus descans, cada vegada estaven més alterats. Les majúscules cada vegada se sentien més discriminades, i els espais cada vegada eren més petits. Els accents anaven perdent l’entonació, les vocals àtones no es diferenciaven de les tòniques. Per un moment va semblar que ens quedàvem sense lletres, però la M es va ajuntar amb la B i la E i van decidir parar aquella bogeria.
- Silenci, silenci, si us plau! Entre la B, la E i jo hem decidit el següent: als missatges i als e-mails es podrà escriure amb menys vocals, però en les coses importants no podrà faltar cap lletra.
Totes les lletres estaven d’acord, creien que era un gran acord. Ara només faltava que el pacte fos escrit, però per això es necessitava la signatura del punt, l’accent i la coma, i aquests es van negar. La baralla va començar de nou fins que van signar. Quan l’acord va estar signat, la U va començar a cridar:
-(6) Gumu, gumu, curruu, fuguu, nu us quduu quuts, uns usburrurun!
Aquestes van ser les últimes paraules que es van sentir abans que llancessin el paper.
Raquel Rodríguez. 4t A
(1) A mi ja no m’utilitzeu per a res. La QU ja no està de moda, s’escriu només amb K . A la GU, lacanvieu per la W.
(2) Doncs a mi també em passa el mateix, però no tantes vegades. Em deixeu sense utilitzar quan no es té ganes.
(3) I jo no em vaig posar el punt perquè la Y em tragués el protagonisme!
(4) Jo no tinc cap problema.
(5) Jo depenc del territori lingüístic i dels coneixements ortogràfics de la gent, com la A.
(6) Goma, goma, correu, fugiu, no us quedeu quietes, ens esborraran!
