La presentació dels objectius es va poder portar a terme durant les dues sessions, tot i que no el detall de tots els continguts que constaven al material de suport, sobre els quals no es va poder insistir gaire, per falta de temps. No es va voler impartir una conferència acadèmica, sinó més simplement, aportar algunes consideracions teòriques i presentar-les d’una forma integrada en l’experiència ordinària de l’alumnat, recollint al vol i d’una manera informal observacions de la dinàmica dels grups i comentaris fets per l’alumnat mateix, al llarg de les classes de filosofia, i aparentment desconnectats de la qüestió “coeducació”. En la mida del possible, va adoptar el format d’una classe habitual.

Es va optar per no anunciar l’activitat prèviament i per deixar passar temps entre la xerrada i l’avaluació, per tal d’integrar en la valoració el pas del temps, que ens temem actua sempre com un filtre implacable que acaba per anular bona part de les expectatives del professorat, potser una mica ingènues per ambicioses.

a) Per part de l’alumnat :

Resumim les seves valoracions en el document adjunt, on hem intentat sintetitzar les respostes que van aportar al qüestionari final de seguiment-avaluació de la xerrada:

1.-Des del teu punt de vista, quina és la idea més important de les classes que hem fet sobre coeducació? Pots resumir-la en una frase o paràgraf breu?

20 contesten fent afirmacions genèriques sobre la necessària igualtat entre sexes o sobre la influència social en la nostra concepció dels rols de gènere; 5 insisteixen en que “cal evitar la violència”, 11 centren la qüestió amb més exactitud en el tema que es buscava, tot incidint en la forma en què els homes són també afectats –i no sempre com a beneficiaris- dels estereotips masclistes: “tanto los hombres como las mujeres pueden salir perjudicados por el machismo” diu alguna resposta.

2.-Hi ha alguna informació o reflexió que t'hagi cridat l'atenció especialment? Què és el que t'ha interessat més? Per què?

Citen amb freqüència les dades interculturals sobre distribució alternativa dels rols socials entre els gènres; també la sorpresa per la forma en què els homes poden patir inconvenients associats als estereotips masclistes i esmenten molt la connexió entre masculinitat i violència contra la dona. Excepcionalment, assenyalen l’exclusió de l’home de l’àmbit domèstic.

3.-Quin objectiu creus que es buscava amb les diferents activitats que hem fet? Què creus que s'intentava aconseguir? Ha canviat alguna cosa en tu després d’aquestes dues sessions?

Insisteixen més en l’àmbit cognitiu: consideren que es busca que canviïn algunes de les seves formes d’entendre les coses per tal de fer-se més tolerants.Pocs enfoquen cap a la qüestió específica en què es volia incidir –les formes alternatives de la masculinitat i els inconvenients de la masculinitat hegemònica- , i tendeixen a presentar-ho sempre des del punt de vista dels interessos i necessitats de la dona.Es mostren escèptics sobre l’eficàcia transformadora: o bé perquè diuen que ja pensaven en la direcció que se’ls intenta conduir o bé perquè no han canviat en la forma de veure-ho.

4.-Tractar tots aquests temes modifica la vostra actitud en relació als papers socials de l'home, o més aviat a l’inrevés, els reforça i intensifica tal com eren? O potser no té cap efecte?

7 ho deixen en blanc; 13 afirmen que canvia en certa mesura les seves actituds, i 14 diuen que no influeix en la seva manera de pensar (la majoria perquè creuen pensar en la direcció “correcta” que se’ls vol transmetre). 2 afirmen que tractar massa això reforça justament les actituds que es volen transformar.

5.-Us interessa tractar aquests temes a l'aula o creieu que s’intenta que canvieu en contra de la vostra voluntat? Us sentiu manipulats en la vostra forma de pensar?

De les respostes, no es pot deduir que se sentin manipulats. 27 manifesten el seu interès i valoren que es tracti al centre, en grup, per a poder contrastar punts de vista i aconseguir una perspectiva més àmplia que la de l’ambient de casa. No se senten manipulats en línies generals, però sí que expressen certes reticències per l’enfocament en algunes matèries (que amb discreció no concreten) i demanen respecte pel seu procés d’elaboració del tema. D’igual forma alguns afirmen que estan saturats d’informació sobre el tema i que “ja cansa”. 6 ho deixen en blanc, i 3 creuen que se’ls vol condicionar en la seva forma de pensar i que aquests temes no s’han de tractar si no formen part del curriculum de les matèries.

6.- Els instituts han de servir per a discutir i tractar aquestes qüestions o només haurien d’ensenyar les assignatures habituals, com ara l'anglès, català, mates, història, ciències...? Per què?

5 ho deixen en blanc, 1 afirma que és millor tractar matèries que siguin útils i pràctiques per a la vida professional. La resta assegura que s’han de tractar temes com aquest, amb neutralitat i sense carregar massa ni repetir-se. Consideren que és part de la funció educativa dels centres d’ensenyament.

7.-Quin efecte té per a tu conèixer les conseqüències de la masculinitat tradicional? Havies pensat mai en les conseqüències perjudicials per als mateixos nois i homes dels estereotipsde la masculinitat dominant?

7 ho deixen en blanc; 10 diuen que no té efecte i 19 asseguren que ha estat una novetat que els ha permès veure les coses des d’un punt de vista nou, i els ha sorprès descobrir que el masclisme pot tenir efectes perjudicials també pels homes, a partir d’alguns exemples plantejats a l’aula i certes dades antropològiques o sanitàries.

8.-Assenyala amb una x quina frase ( o frasses) expressa millor la teva conclusió sobre les activitats

Pots afegir alguna frase diferent si cap encaixa amb el que tu creus:

9.-Assenyala amb una x (o més d’una) el que consideris que reflecteix millor la teva opinió global sobre les activitats

10.-Usem les paraules “masculinitat” i “femineïtat” per a referir-nos a les conductes que s’esperen socialment d’homes i dones. Creus que continuen tenint sentit per a la majoria de la gent avui en dia o ja no? Una més que l’altre? Igual? Reaccionen els nois davant la idea de “masculinitat” de forma semblant a com ho fan les noies davant la idea de “femineïtat”?

18 no contesten; de les altres 18 respostes, la majoria assegura que els tòpics associats a la masuclinitat resulten molt més coactius per als individus concrets que els de la femineïtat, que és viscuda de forma més flexible. Es constata la discriminació femenina en certs camps de la vida, però també la força del moviment cap a la igualtat de drets i oportunitats, mentre que l’home que no encaixa amb els estereotips masclistes pateix encara una pressió social més intensa que una dona desajustada del rol tradicional, que ja no es viu com a hegemònic.

*Creus que té sentit encara plantejar aquestes qüestions o vivim en una societat on resulta indiferent ser home o dona pel que fa a papers socials, drets i deures, etc.? Vivim ja en una societat igualitària i és millor oblidar tots aquests temes?

13 la deixen en blanc; 2 afirmen que vivim en una societat igualitària i que convé deixar aquestes qüestions de banda. Les 12 respostes que falten asseguren que resulta necessaricontinuar tractant-los per què tot i reconèixer avenços cap a la igualtat encara no s’ha aconseguit. Alguns expressen la necessitat de no repetir massa els mateixos tòpics i dosificar les intervencions per evitar l’avorriment que els provoca passar-se tot el curs en algunes matèries amb els mateixos temes.

b) Per part de la professora o professor