Primer es va fer una petita explicació al grup classe per a centrar el tema que es treballaria durant les següents sessions.

A les dues primeres sessions es va demanar a l’alumnat la realització d’un dibuix que il·lustrés les tasques domestiques que normalment ells fan a casa. Es va obrir un torn de paraules per a que cada alumne aportés la seva opinió sobre el que havien dibuixat i en seguida van adonar-se que el que feien els nois no tenia res a veure amb les activitats de les noies i ells mateixos van veure que hi havia molt desfasament entre el que deien uns i els altres. Aquest desfasament també es va veure molt clar quan es va explicar quines eren les tasques domèstiques, o quan es va fer la comparació de les hores dedicades a les tasques domèstiques que fan els homes/dones/nois/noies.

Amb totes aquestes dades, durant les dues següents sessions, es va confeccionar una gràfica separant les activitats dels nois i les de les noies per a poder comparar els resultats i extreure’n conclusions.

A la ultima sessió, i per finalitzar l’activitat, es va demanar a l’alumnat que expliquessin, primer oralment i després per escrit, les seves reflexions i el que havien aprés amb aquesta tasca.

La majoria de les activitats van ser treballades a l’aula i aprofundides a casa.

En general estic bastant satisfeta dels resultats d’aquesta activitat i de la participació de l’alumnat , tan per les tasques que tenien que fer ells a classe com per les feiners que tenien que compartir amb les seves famílies,cal destacar la bona predisposició de les mares i pares a l’hora de ajudar als seus fills amb les preguntes que els hi proposaven.

Els objectius que es van marcar per fer aquesta activitat s’han assolit àmpliament.

La part més positiva de aquesta activitat és el fet que tan les noies com els nois s’han mentalitzat sobre el fet que les tasques domèstiques són feiners de tots sense diferència de gènere i que tots els membres de la família han de participar per igual.

Molts d’ells no havien pensat mai que la major part de les hores dedicades a les tasques domèstiques queien sobre les mares i les noies ; tan uns com altres ho veien normal, sense plantejar-secap canvi.