Finalment, he fet una valoració global de tot el meu treball i he comprovat que la meva hipòtesi “Les matemàtiques i la física ens ajuden a entendre els malabars” és certa.

Altres conclusions més concretes són:

• No s’utilitzen uns objectes qualsevol sinó aquells físicament millors per realitzar malabars.

• Hi ha diferents tipus de moviments bàsics que són la cascada, la dutxa, les columnes i la font.

• Quan llancem boles segueixen trajectòries parabòliques i rectilínies en la qual el fregament no és important perquè és molt petit i es considera nul.

• Quan més boles es fan servir més alçada s’utilitza.

• Els malabaristes experts utilitzen menys alçada per realitzar l’exercici que els principiants.Cada malabarista utilitza l’alçada que li va bé per llançar les boles, adaptant el moviment a la seva capacitat. Això queda demostrat a les gràfiques corresponents.

• Hi ha un mètode que es diu notació transposicional que ens permet saber el tipus de llançament i que a través del diagrama d’estats podem saber quins d’aquest són possibles.

• Existeix un teorema, el teorema de Shannon que em permet saber la relació entre el temps que la bola està a l’aire i la mà.

• Existeix una altra notació, anomenada diagrama d’estats que serveix persaber com hem de canviar d’un patró a l’altre i per inventar patrons nous.

• Les amplades que utilitzen els malabaristes, tant els principiants com els experts són gairebé la mateixa.

• Podem saber si un malabarista és bo a través de la regularitat en lagràfica de la trajectòria.

• Hi ha un apartat que no es pot explicar ni amb la física ni amb les matemàtiques, que és la part artística de l’espectacle: expressió corporal, vestuari, música,...