Aquesta experiència que enguany hem treballat al nostre institut ha tingut vocació de continuïtat d'una tasca que, iniciada el curs passat amb un projecte aplicat a 3r d'ESO, ha volgut construir un corpus pedagògic en tant que educatiu, i didàctic en tant que instrument procedimental, metodològic i curricular, per tot allò que aporta al nostre alumnat d'un coneixement sobre el passat i el present més directe i significatiu, que pot ajudar doncs a construir de forma més complerta la seva identitat com hereus i hereves de comportaments vivencials que són, en conseqüència, històrics.
La construcció de la seva consciència de ciutadania, tan essencial en aquesta etapa de la vida del nostre alumnat, obliga a trobar recursos que remarquin en positiu el seu desenvolupament, donant-los més eines que els hi permetin ampliar horitzons d'anàlisi. El mateix procés d'investigar, i de descobrir, elements bàsics de la recerca històrica, els hi pot donar l'estimul necessari per interioritzar millor els nous coneixements, adoptar conscientment nous valors i augmentar la seva capacitat de criteri i opinió, a la fi de construir individus socialitzats de ple en la comunitat a partir de l'acceptació d'un passat que ha produit la seva realitat, millor o pitjor però si més no transformable de la mà d'una ciutadania amb vincles, amb consciència de que ara som la història que les futures generacions analitzaran i que de les nostres actuacions ells i elles seran fruit. El nostre alumnat té ja el futur a mà i potser no ho saben, la història els hi ho explica, i volem fer-ho en viu i en directe, per veu del seu propi entorn, dels que ja fa temps van intentar construir quelcom que els nostres nois i noies tenen ara.
Treballar el marc historiogràfic que envoltarà l’entrevista, així com també els aspectes socials, econòmics i de gènere que donen sentit a la recerca posterior.
Un exemple del seu treball de comprensió i reflexió:
REGULACIÓ DEL DRET AL REAGRUPAMENT FAMILIAR O LA ‘MALEDICCIÓ LEGAL’ DE LES DONES IMMIGRADES
-Aquest ha estat el text preferit de treball aquesta primera setmana de febrer-
Cal resaltar aportacions de:
GIOVANNA OSCO: ‘…Tot això bé, a que si hi ha una llei que ajuda al reagrupament familiar, però que si la dona és la reagrupada no té permís per a treballar. La única feina que pot fer és de tipus domèstic. A més, aquesta feina no està gens valorada. Sempre s’ha dit que aquest treball és per dones. (…) Si la llei obliga a una dona a dependre d’un home, aquesta persona pot pensar que ell té tot el control, que la pot dirigir com si fos de la seva propietat.’
RAQUEL RODRIGUEZ conclou: ‘…Per això hi ha tanta violència per part dels homes i tantes dones mortes perquè creuen tenir poder sobre ella.’
SAFA CHETAT insisteix: ‘…Les dones són més vulnerables davant la violència.’
JUAN CARLOS RIUZ sintetitza el problema: ‘…Els tràmits duren un any. El permís de reagrupament no et permet treballar fins que passa un temps. Però els homes tenen millors oportunitats…’
MIRIAM TORREQUEBRADA aixeca la veu: ‘…Això si que no és just i hem de lluitar contra la desigualtat que propicia aquesta situació… si la dona no pot treballar implica que no porta diners i no pot ajudar a treure la familia endavant.’
Desenvolupar la recerca concreta recordant, primer, com és la metodologia i les eines pròpies de l’entrevista i també el significat de les fonts orals en la història. Així trobarem...
Transcripció i complementació amb d’altres afegits (reflexions, fitxes i petites recerques sobre el país d’origen). Fer, si és possible, alguna presentació pública a l’aula. Com exemple final, i amb l'autorització de les persones protagonistes, entrevistada i alumnat, adjuntem un dels treballs realitzats; que gaudiu una estoneta!
Entrevista a MARTA LUCIA BERMUDEZ BECERRA
país d'origen: Colombia
alumnat: Kimberline Asprilla, Mohamed Chahroud, Adriana Flores, Esther Hidalgo
curs: 4tB
Tot plegat dóna sentit a que intentem fer aportacions d’aquest tipus dins de la nostra tasca quotidiana.
